Conclusió

Gràcies a aquest crèdit de síntesis hem après que durant molt de temps la humanitat ha actuat com si l’aigua fos un be renovable i il·limitat, de manera que els aprofitaments de tota mena han anat augmentant arreu del món sense descans per a tots els usos.

Per tal de satisfer les nostres necessitats creixents i incrementar les reserves hídriques disponibles hem excavat pous, desviat rius i construït grans embassaments, així com canalitzacions per transportar l’aigua fins als centres de consum.

Hem après que l’aigua és un be necessari i limitat per això hem d’intentar conservar-la i reutilitzar-la el màxim possible ja que és un be escàs. També hem après que l’aigua és imprescindible per el nostre organisme, ja que ens permet poder realitzar les funcions vitals, a més a més hem descobert que ja que l’aigua és vital hem de fer un bon ús d’aquesta sempre evitant la seva sobreexplotació.

Hem conclòs que per fer un bon ús de l’aigua potable no hi ha que malbaratar l’aigua, hem d’apostar per un consum racional estalviant i reutilitzant al màxim possible.Hem de pensar que no som els únics que necessitem l’aigua de manera que hem de protegir i cuidar els rius, platges i espais verds. També hem d’evitar tirar-hi substàncies tòxiques